TIPOGRAFIA:
La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters, però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.
Font:
La font és el joc complet de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa alta i baixa, numèrics, versaletes, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes. Exemple: Futura, Helvetica, Bodoni...
Família tipogràfica:
És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si, però també tenen trets propis. Existeixen diverses famílies tipogràfiques: romana antiga, romana moderna, pal sec (sans serif), cal·ligràfica, gòtica, decorativa i egípcia.
IDENTITAT CORPORATIVA:
Imatge gràfica:
La identitat gràfica designa una sèrie d'atributs d'un determinat subjecte (producte, empresa, institució, etc.) Aquests, assenyalen visualment els valors associats a una organització o producte,
permet distingir productes o serveis i facilita la diferenciació de les parts d'un sistema d'elements.
Manual d'identitat corporativa o manual d'estil:
És la referència que s'utilitza per tal d'implementar diversos codis d'identitat d'una empresa per tal d'unificar criteris.
Codi gràfic: elements gràfics i imatges
Codi tipogràfic: famílies tipogràfiques/ jerarquies/ marges
Codi cromàtic: paleta de colors
Logotip:
És la part escrita –tipogràfica o cal·ligràfica– del logo. És la forma visual que pren el nom
Isotip:
O també anomenat símbol gràfic. Signe no verbal que té la funció de millorar les condicions d'identificació. Es tracta d'imatges estables que permeten la identificació sense lectura.
Isologo:
És un conjunt icònic-textual on el text i el símbol estan units, no es poden separar. El text està dins de la imatge o la imatge dins del text.
Imagotip:
Un imagotip és un conjunt icònic-textual on el text i el símbol es troben clarament diferenciats, de manera que també podrien funcionar per separat.
SENYALÍSTICA:
La senyalística és l’estudi i desenvolupament d’un sistema de comunicació visual universal del que no es depen de lectura tipogràfica. Es basa en la síntesi de la informació per mitjà de senyals o símbols que guien i orienten a una persona o grups en espais que plantegin dilemes de comportament, aquest tipus d’ajuda facilita ràpidament la informació i orientació.
Pictograma:
Els pictogrames són símbols gràfics que expressen una idea molt concreta mitjançant imatges esquemàtiques d'objectes. Els pictogrames són molt utilitzats per a la senyalització. Per al seu disseny es sintetitzen les formes més característiques dels referents que es representen perquè siguin visualment clares i el missatge sigui entenedor i ràpid de comprendre
Infografia:
Una infografia és un element de comunicació iconogràfic que va acompanyat de breus textos. Aquesta representa esquemàticament informacions sobre una gran diversitat dʼàmbits amb una intenció didàctica.
DISSENY EDITORIAL:
Diagramació, arquitectura gràfica o retícula:
Serveix per organitzar els diferents continguts gràfics sobre suports bidimensionals i també a nivell comunicatiu, atès que disposar la informació de manera ordenada i ben jerarquitzada ajuda a la identificació i localització de dades.
Jerarquia de la informació / Jerarquia visual:
La jerarquia de la informació té en compte quina és la informació que conté un text i quina és la importància que cal donar-li a cada element (títol, subtítol, llistes, número de pàgina...). La jerarquia visual fa servir recursos gràfics per destacar aquesta informació (colors, tipografies, composició, distribució dels elements, espais en blanc,...)
Impressió digital:
És un procés que consisteix a imprimir de forma directa d'un arxiu digital a paper, utilitzant diferents mitjans. Uns dels més comuns són la tinta i el tòner.
Ófset:
És un mètode d'impressió (reproducció de documents i imatges sobre diferents suports), que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre una planxa metàl·lica, composta generalment d'un aliatge d'alumini. Constitueix un procés similar al de la litografia.
PACKAGING:
El disseny d’embalatge o packaging és el disseny dels contenidors per als diferents productes que es comercialitzen. Permet tant protegir el producte fins que arriba al consumidor final com anunciar les seves característiques gràcies als aspectes formals d’estructura i gràfica. Genera una interacció amb els clients amb la finalitat d’augmentar el desig de pertinença i els índex de vendes, etc.
DISSENY DE PRODUCTE
Prototip / Maqueta:
Mentre que la maqueta és la representació d'un objecte, el prototip és realment l'objecte. El prototip, però la maqueta no. La maqueta pot ser a escala natural o a qualsevol altra escala. El prototip sempre és a escala natural. Primer es fa la maqueta, i després es realitza el prototip, on es fan totes les proves necessàries abans de fer les presèries del producte definitiu. En el procés de producció, la maqueta serveix per visualitzar les proporcions i a partir d'aquesta es realitzen les formes del prototip
Disseny ecològic (ecodisseny):
Disseny que té en compte l'impacte mediambiental d'un producte ja sigui a través dels materials utilitzats reciclats o reciclables i a través de l'estalvi de materia i energia.
El disseny ecològic està íntimament lligat al disseny sostenible, tot i així només té en compte la sostenibilitat mediambiental. El disseny ecològic entén la vida d'un producte molt més allà de la seva fabricació i venda, ampliant la seva visió a una concepció plenament global (cradle to cradle).
Disseny sostenible:
El disseny sostenible, per la seva banda, és una metodologia de disseny els principis del qual són la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Així, l'ecologia forma part fonamental de la seva filosofia, però no és l'única condició necessària. Com el disseny ecològic, entén el cicle de vida de tot producte o servei des d'una perspectiva de 360 graus, però tenint en compte altres conceptes més enllà del medi ambient com els drets humans, el desenvolupament local, el comerç just, el consumisme de l'efímer, etc. Es converteix així en un disseny on la responsabilitat i ètica són fonamentals.
Ergonomia:
Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible. L’ergonomia és l'aplicació d'informació científica sobre els humans al disseny d'objectes, sistemes i entorns per a ús humà. Un disseny de producte ergonòmic ajuda a realitzar la tasca assignada amb eficàcia i confort
Antropometria:
Branca de l’antropologia que estudia les mesures de les diferents parts del cos humà i determina llurs proporcions.
Mòdul:
És un element tipus que s’utilitza en disseny per estandarditzar la producció i abaratir costos, ja sigui en construccions prefabricades, mobles, joguines, etc. La modularitat és aplicable a qualsevol dels nombrosos camps del disseny bidimensional o bé tridimensional.
Sistema modular:
És la peça o conjunt de peces senzilles que, a partir d’agregacions precises, dóna lloc a realitats físiques més complexes predictibles i obertes. És una eina per treballar la complexitat amb la garantia que els seus resultats seran coherents, formalment, entre ells. Serveix per pautar les composicions amb un ritme que organitza les diferents parts i les endreça.
